VIATGE AL COR D'AFRICA.

Lleida, al Sud d’Europa:

En l'horitzó s'entreveu un nou clarejar, un nou despertar, un nou dia ple d'oportunitats, reptes i algun que altre mal de cap.

Així podríem resumir a grans trets el que esdevé un dia qualsevol en els països desenvolupats i amb tota probabilitat el contrari en els països del tercer món.

Tanqueu els ulls i obriu la porta de la imaginació, comença el viatge.

Maban, zona central del continent africà:

De sobte ens trobem fugint de casa nostra, deixant-ho tot enrere, intentant escapar de les bales que cada cop ressonen més a prop.

Ens dirigim cap al país veí, es diu que allí ens acolliran en un camp de refugiats i podrem viure sense pors, sense perills, esperant que s’acabi el conflicte per poder tornar a casa.

Una gran bola de foc impera en la catifa blava que s’estén sobre nosaltres, cada minut que passa notem més a prop la seva presencia al nostre clatell, deixant-nos cansats, famèlics i assedegats. Però una flama d’esperança crema dins nostre fent que no ens deixem anar.

Donem una primera ullada al nostre voltant, tot el que aconseguim visualitzar serà el nostre lloc, el nostre espai, en definitiva el nostre món durant un temps indeterminat.

El camí no serà fàcil, el camp com tot el que ens envolta no esta exempt del perill, les pluges inunden fins a l’últim racó, obligant a tancar carreteres i deixant-nos incomunicats, fent molt complicada l’arribada d’aliments, l’avió és l’únic mitjà de transport per fer-los arribar, el que implica unes restriccions contundents.

Per sort podem comptar amb l’ajuda de persones vingudes de fora, fan que tot sigui portable i treballen per a què la flama d’esperança que ens acompanya, acabi sent un foc que escalfi i avanci sol cap a  un futur millor.

Ja podeu obrir els ulls, el viatge s’ha acabat.

Ha arribat el moment d’extreure conclusions i valorar sensacions.

Nosaltres ja ho hem fet i hem triat quin camí volem seguir. És el moment d'empatitzar amb els nostres homòlegs i reflexionar sobre com seria la vida si haguéssim nascut en un país que d'ençà que es va crear ha viscut immers en una guerra.

Aquestes i d'altres inquietuds son les que ens han fet tirar endavant el projecte que ens transportarà al cor de l'Àfrica.

Obrim les mans a la solidaritat, a posar el nostre granet de sorra conjuntament amb tots vosaltres.

Torneu a tancar els ulls, un nou repte ens espera.

Propera parada Bunj Town al Sud-Sudan, fem possible el que necessiten, fem possible una escola!!

Quin és el límit?

Anys 30, Alemanya continua patint els efectes de la primera guerra mundial, el tractat de Versalles és una llosa per al país, però tot comença a canviar quan el partit Nacional-Socialista arriba al poder l’any 1933.

Per una banda retornarà al poble alemany, l’esperança, la feina i el patriotisme perdut anys enrere, però per l’altra i sense que es donin conte els robarà l’anima.

El que hem costa de digerir es el fet que el poble alemany tot i les necessitats que patia, no vegues el que se li venia a sobre. No detectes en cap moment les senyals que el partit Nazi anava deixant al seu pas, deixant-se anar i encomanant-se a la seva sort.

A partir d’aquest moment és on començo a no entendre res.

No entenc com l’esser humà es capaç de deixar-se rentar el cervell fins al punt d’odiar tant una altra cultura, una altra religió, una altra persona.

No entenc com una persona sola pot aixecar tanta admiració i devoció quan el que esta fent es portar als seus a la mort, en una guerra creada i promoguda per ell mateix.

No entenc com és pot girar la mirada cap a un altre costat quan descobreixes l’existència dels camps de concentració i els camps d’extermini.

No entenc com les persones son capaces de tirar el zyklon B per conductes que porten a cambres repletes de gent esperant per morir.

No entenc com algú es pot divertir torturant i vexant un altre fins a robar-li l’últim alè.

I d’altres situacions que es podrien exposar, però requeririen d’una altra classe d’escrit.

Queda patent que si ens porten a l’extrem, som capaços de qualsevol cosa, però desprès com pots mirar-te al mirall cada mati?, com pots mirar als teus fills a la cara i fer com si tot el que passa al seu voltant fos la normalitat personificada?

L’única explicació que trobo es que per arribar a aquest extrem deixes de pensar per tu mateix, deixes de valorar-te i respectar-te com a esser humà, deixes de ser persona per a convertir-te en un monstre sense escrúpols.

No subestimem el que va succeir aleshores, expliquem i parlem d’aquesta i d’altres situacions extremes que ha viscut la historia de la humanitat. No deixem que es perdi en l’oblit, la millor prevenció per a que no torni a passar es tenir-ho present.

GENERACIONS FUTURES

Us heu parat a pensar algun cop quina és la situació en la que vivim?

Heu parat per un instant a mirar el vostre entorn i als que us acompanyen en el camí de la vida?

No hem negareu que som uns privilegiats, uns privilegiats amb una gran pega, mai tenim prou, mirem les nostres possessions i sempre ens semblen poc.

Vivim instal·lats en l’egoisme, com si ens hagués desaparegut la visió perifèrica i fóssim uns autòmats amb un únic objectiu i direcció: Jo, Jo i desprès Jo.

Tot el nostre ser gira al voltant dels diners, arribant a classificar-nos per la quantitat que en posseïm, la casa en que vivim, el cotxe que conduïm o la roba que vestim, i així un llarg etc que mai s’acaba.

Se’ns escapa el més essencial, ho tenim permanentment als nostres nassos però estem tan absorts intentant aconseguir la nostra riquesa econòmica que no ho veiem i arribarà el dia que serà massa tard per poder-ho recuperar.

Obrim els ulls a la vida, a viure el dia a dia amb la família, amb els amics, a gaudir d’un mateix, deixant anar la ment i oblidant-nos a estones d’aquest sistema consumista del qual ens ha tocat formar part.

Demostrem al nostre entorn que no fa falta tenir, aparentar o demostrar res per ser algú i viure la vida en plenitud.

Que els diners son importants en aquesta societat es evident, però també es essencial fer veure als nostres fills que la consola de torn, les sabates o roba de marca, l’smatphone d’última generació o molts altres capritxos que ens demanen, no son vitals per poder obtenir la tan anhelada felicitat.

Necessitem que els joves d’avui comencin a evolucionar en aquest aspecte, que siguin més humans, més empàtics i que poc a poc deixin de valorar a les persones depenent del seu poder adquisitiu, d’aquesta forma es valoraran pel que son i no pel que tenen.

Els nostres fills poden tenir una oportunitat, no la desaprofitem.

Companya de Viatge

La Mort,

Companya fidel en el nostre camí, sempre present i pendent de cada moviment, passiva, freda i calculadora sap esperar el seu moment per sortir a escenificar l’últim paper en el cicle de la vida.

Quan arriba l’obra fina, es vesteix de gala, és l’hora d’actuar, com sempre serà la protagonista, sap que és el que s’espera d’ella i no té intenció de decebre a ningú.

Observa amb gran plaer al públic present que s’aplega al voltant de la seva obra esperant amb angoixa la seva aparició.

I de sobte, apareix i desapareix en qüestió d’uns segons, enduent-se amb ella crits, plors i tristors, fent-li saber que ha tingut una actuació estel·lar, impol·luta, digna de les millors actrius del moment.

Té una relació molt estreta amb la malaltia, amigues inseparables, formen un equip colpidor. On la primera desenvolupa i dona forma a l’obra deixant en les seves mans el final.

A vegades apareix sense avis previ, actuant sense públic, recollint totes les critiques i reconeixements i a l’hora demostrant al món la seva força i el seu poder.

Ha begut de la calç de l’eterna joventut, ja que vaga per aquest món d’ençà que va aparèixer el primer anhel de vida.

Reina de reines, jutja i és jutjada sense arribar-se a qüestionar el seu mandat existencial i sent impossible la seva destrucció.

Obrim la ment i deixem fluir les paraules fins a la linneà que separa els llavis del precipici. Deixem-les saltar, deixem-les volar, deixem que ressonin en l’aire fent particip a tothom dels nostres pensaments i recollint experiències i visions diferents.

Parlem d’ella com qui parla del temps, és l’única manera que tenim per guanyar-la, almenys moralment.

Una Visió Diferent

Surto al jardí del centre on treballo i allí estan ells, uns asseguts, uns altres passejant o jugant amb la pilota. El temps passa molt de pressa i tot canvia al seu voltant, però tinc la sensació que per a ells, tot continua igual que sempre, igual que fa molts anys enrere.

A vegades me'ls quedo mirant i no puc deixar de pensar que és el que deu fluir pel seu cap, que pensen, que senten o quina és la visió que tenen de nosaltres els " standard ".

I aquí ens trobem, en aquest jardí on la sensació d'estar en mig de la natura es fa patent en cada arbre que ens creuem, en cada tros de terra que trepitgem i en cada inspiració d'aire que inhalem. Tot això, queda trencat pel soroll d'un cotxe, d'una moto o d’un tractor, que passa per la carretera que hi ha al costat.  Però ells viuen exempts a tot això. Estan els uns a la vora dels altres, separats per centímetres, tocant-se, fins i tot,  però en realitat, estan molt allunyats els uns dels altres, cadascú absolt en el seu pensament, en el seu món però sense importar-li la presència dels que l’envolten.

L’expressió més sentida en la nostra feina, és que els centres són casa seva. Una casa plena de normes on, gairebé mai, tenen l'opció de poder opinar o decidir. Una casa plena de pares i mares que canvien constantment en el transcurs del dia i que molts cops, cadascun d'ells, opina i fa de manera totalment diferent.

Una casa on també existeix la figura dels padrins, els quals, com en una família real, donen les pautes a seguir, aconsellen i intenten ajudar als seus fills en la mesura del que els és possible.

Una família irreal si ens fixem en els vincles de sang, però que a l'hora de la veritat, és més real que moltes altres.

Arribo a la conclusió que estem a qui per a cuidar-los, ajudar-los i guiar-los en el seu dia a dia, però, en realitat, no tinc tant clar que ho estiguem fent com veritablement ens agradaria.

Una Nit Daurada - Capitol I

Diari d’Abord – 22 de Novembre del 2014

La primera prova havia arribat, la sensació era de calma però la veritat es que tothom estava ansiós per posar en marxa la maquinaria que els permetés tornar a la terra.

L'AMPA i la Comissió de Festes havien decidit que el punt de trobada seria el planeta Tatooine, mes exactament la cantina de Mos Eisley, on normalment no pots espera res de bo dels essers que la freqüenten, però en aquella ocasió es va reserva per a la gran festa. 

Van començar a arribar.  Amb cada persona que entrava es feia patent si anava disfressada o era un habitant de la galàxia.  A dins l’ambient era el de les grans ocasions, es respirava una atmosfera familiar extraordinària, estava ple de nens que..... corrien, ballaven, jugaven i reien envoltats d’aquella innocència que els caracteritza.

De sobte com si es pares el temps es va fer un silenci colpidor. La porta es va obrir i.... allí estava, la sala al complet es feia creus del que tenia al davant. Sense donar temps a reaccionar va començar a caminar i com si dels raig del sol es tractes enlluernava a tot aquell que es trobava a prop seu.

Havia un sense fi de disfresses, des de les mes característiques fins a les mes originals però aquella... Aquella era superba i amb un punt d’originalitat extraordinari.

Per un instant va venir a la ment dels assistents que aquella persona podia ser el “jedai” que anhelaven trobar. Se’ls feia estrany que un autòmat pugues ser l’escollit però hi ha cops que el destí es molt capritxos així  que els encarregats de buscar-lo van decidir no perdre de vista aquell esser.

Enmig d’un tsunami de flashos provocats pel concurs de disfresses que s’estava duent a terme, en chewbacca va explicar als membres de l’escola presents que, per a poder realitzar la següent prova haurien d’anar fins a Alderaan, també els va advertir que anessin en conte perquè la seva presencia a la galàxia no havia passat inadvertida. Jabba el Hutt estava preguntant molt insistentment per ells i això no era una bona noticia.

Així doncs l’escola sabia quin tenia que ser el proper pas en la recerca del seu cavaller, tot i que s’advertia un camí ple d’entrebancs...

Al final de la nit es van donar els resultats del concurs de disfresses, a ningú li va estranyar que un dels vencedors fos aquell autòmat daurat al que tothom anomenava C3PO.

Una Nova Esperança - Proleg

Any 2014-2015

El viatge dut a terme a la lluna el curs passat, no es va poder culminar amb la tornada a la terra. A causa d’aquest imprevist la nau on viatjava l’escola es va quedar suspesa a l’espai, sense rumb.

Transcorregut el temps, un camp gravitacional atreu la nau cap al que s’intueix serà un nou repte, va directament cap al planeta Coruscant.

Aquest curs el col·legi Claver s’endinsa en l’univers STAR WARS.

Els alumnes de l’ESO, amb l’elecció del fil conductor, ens han avocat a una aventura on l’Imperi Galàctic serà el perill a tenir en compte.

Sense marge d’error l’AMPA, la comissió de festes i l’EPM sota la supervisió de l’escola han agafat el comandament de la nau per intentar sortir il·lesos de la situació en que es troben. La primera decisió és  contactar amb l’Aliança Rebel. Aquesta, lluita per acabar amb la tirania de l’Imperi i així poder restablir la República Galàctica.

Després de contactar amb l’Aliança, l’escola surt amb una nova missió sota el braç; els hi han explicat que l’única oportunitat que tenen per poder emprendre el viatge de tornada és trobant un “Jedai”, però no ho pot ser qualsevol, ha de sortir de dins de l’escola, de la comunitat jesuïta.

Els “Jedais” es caracteritzen per la seva vocació espiritual i el seu servei a la comunitat. La seva filosofia de vida està lligada al Respecte, la Lleialtat, el Control, l’Educació, la Il·luminació i l’Aprenentatge.

És a dir, tant l’escola com aquests cavallers caminen en la mateixa direcció.

Així doncs, s’acorda una sèrie de proves per trobar a l’escollit. S’haurà d’organitzar una festa de disfresses, confeccionar un arbre de Nadal i preparar una carrossa. La prova final es produirà durant la Festa Claver on s’espera poder donar a conèixer qui és la persona que ens retornarà a casa...

 Qui serà l’escollit?

 Prepara’t per gaudir d’aquesta nova aventura!!